Finançament del circulant

La gestió del circulant d’una empresa és bàsica per assegurar-ne la viabilitat. Per circulant entenem totes aquelles partides que estan vinculades al cicle d’explotació o producció de l’empresa. Gestionar el circulant significa, entre altres coses i en un exercici de simplificació conceptual, gestionar el temps que es triga a recuperar els diners invertits en l’adquisició dels béns que es consumeixen en l’activitat productiva. En la situació ideal –i utòpica– en què aquest temps de recuperació fos 0, no caldria utilitzar fórmules de finançament del circulant.

Un subconcepte dins de la gestió del circulant és la gestió de la tresoreria. La situació de tresoreria present i la previsió d’evolució futura són les que han de marcar la necessitat de finançament del circulant. Una vegada la gestió tresorera posa de manifest la necessitat de finançar el circulant, és quan les empreses han d’acudir als instruments financers que els bancs posen a disposició seva. Entre aquests instruments en tenim alguns que podem denominar autèntiques commodities, enteses com aquells productes molt madurs, demanats pel mercat, però que, des d’un punt de vista merament de les seves característiques o propietats, no aporten valor (més enllà del valor potser més desitjat que és el fet d’obtenir finançament). Dins d’aquest grup podríem parlar de les pòlisses de crèdit o el descompte comercial. En el primer cas, el banc posa a disposició un import determinat (el que denomina el límit de crèdit) per tal que l’empresa l’utilitzi d’acord amb les seves necessitats. Aquesta fórmula té l’avantatge que l’empresa només paga càrrega financera per la part utilitzada del límit i que hi ha efecte revolving, de manera que els imports disposats que l’empresa vagi retornant tornen a configurar límit disponible per a aquesta. Amb el descompte comercial, , l’empresa avança el resultat de les seves vendes i s’anticipa l’import que ha de cobrar dels seus clients.

Un instrument de finançament de les vendes més modern que el descompte és el factoring. A través d’aquest, el client cedeix els drets de cobrament derivats de les seves operacions comercials al banc, el qual avança l’import dels crèdits cedits i gestiona el cobrament d’aquests directament amb el deutor. En relació amb el descompte comercial, el factoring aporta dos valors afegits: la gestió de cobrament amb el deutor i en el cas de cessió sense recurs, cobreix la insolvència del deutor, de manera que el client, una vegada ha cedit i anticipat els crèdits, els pot donar per líquids i cobrats (excepte en cas de falta de pagament per disputa comercial). El factoring també es pot utilitzar en la seva modalitat de factoring d’exportació. De fet, és un vehicle molt utilitzat i valorat per totes aquelles empreses exportadores que volen cobrir el risc comercial derivat de les seves exportacions i obtenir, paral·lelament i en un mateix instrument, finançament d’aquestes.

Per acabar, també hem d’esmentar el BS Confirming. El BS Confirming o servei de pagament a proveïdors és un instrument amb uns elevats creixements anuals (dobles dígits des de ja fa diversos anys) que des del punt de vista del proveïdor li permet anticipar i assegurar (són avançaments sense recurs) el cobrament de les factures emeses als seus clients d’una manera molt simple, sense necessitat de sotmetre’s a classificacions de riscos.